de paraules

Me encanta, por ejemplo, escrutar sin disimulo mi entorno a través del reflejo del vidrio de esta ventana inútil, que no me muestra ningún paisaje.
Nada más que una oscuridad cobarde que huye repleta de cables y moho.
Y entonces...

I

L'ombra tempta a qualsevol,

alço el vol en la tempesta;

només guanya qui ho vol.

Em reté la teva pressa

i les teves ganes de què.

Em capté la fressa imbècil

per tot el que no tindré.

II

El somni, que és amor,

i l'amor, llengua comuna,

em claven els ulls als ulls

i se'm mengen com una pruna.

I hi ha una nena que mira,

bressolada per la lluna.

Una nina, només una,

que no sap de cops ni d'ira.

III

Fas fred i plous,

i en la tempesta,

obro paraigües d'indiferència.

adéu

Ve la calma.

Cau la neu.

Amb sa dolça intermitència.