bonnadal!

No veig res.
És ple de fum.
S'escampa. Lent. Em piquen els ulls.
La gola sembla ben bé que alimenti aquest fum
per com crema.
L'aire que surt de mi, es perd. I ja no és aire, és espai infecte.

Fum que devora i s'esmuny per les escletxes.
Fum imparable que es burla de la pressa
per respirar.
Fum impalpable, té regust d'ira.
Un olor agre que mira de matar.

i no hi ha lloc on amagar-se,
l'asfíxia asfíxia fins i tot a l'oxigen.
El nostre origen
inanimat.