gris fragmentat

De cop ha volgut sortir. M’ha estirat del braç com si li anés la vida i per poc que aquella porta infal·lible del dimoni no em talla l’altre. Bé, potser no me l’hauria tallat, però m’ha fet impressió de totes formes.
Rere l’estrebada ens hem quedat allà, de peu a l’andana. Me l’he mirat. Estava paralitzat. Respirava fort. Els ulls com taronges fixats en l’interior del vagó. Els ulls com taronges i la nineta com boja quan els vagons s’han començat a succeir els uns als altres, primer a poc a poc, després quasi amb violència, fins perdre’s en aquell tub negre que qui sap què amaga.
Tres o quatre segons han hagut de passar abans que els seus ulls, encara plens d’una incomprensió o una sorpresa o un espant que no sabria ben bé com interpretar, clavats silenciosament en aquell forat fosc i desconegut, decidissin mirar-me a mi, sense canviar el rictus d’aquell rostre torbat.
Ha estat llavors quan he sentit el silenci de la solitud que es respira quan un tren acaba de marxar.

sinpánico

Hay debajo de mi cama millones de cosas.
Hay en mi armario tantas otras muchas más.
Hay, junto al bote lleno de canicas, entre libro y libro, sobre mi cabeza, en el aire. Hay.
Hay millones de cosas en todos los rincones. Mi mente incapaz es incapaz de abarcar todas aquellas cosas que hay, no tan solo aquí tan cerca, sino allí fuera, esperando a ser descubiertas.
Pero están.
Sobrecojedor y magnífico, tan solo hace falta algo tan sencillo como aguzar la vista. La miopía es un mal menor.





[certamente... mi piace piú andare piano. piú piano... piú piano...]

bonnadal!

No veig res.
És ple de fum.
S'escampa. Lent. Em piquen els ulls.
La gola sembla ben bé que alimenti aquest fum
per com crema.
L'aire que surt de mi, es perd. I ja no és aire, és espai infecte.

Fum que devora i s'esmuny per les escletxes.
Fum imparable que es burla de la pressa
per respirar.
Fum impalpable, té regust d'ira.
Un olor agre que mira de matar.

i no hi ha lloc on amagar-se,
l'asfíxia asfíxia fins i tot a l'oxigen.
El nostre origen
inanimat.

de paraules

Me encanta, por ejemplo, escrutar sin disimulo mi entorno a través del reflejo del vidrio de esta ventana inútil, que no me muestra ningún paisaje.
Nada más que una oscuridad cobarde que huye repleta de cables y moho.
Y entonces...

I

L'ombra tempta a qualsevol,

alço el vol en la tempesta;

només guanya qui ho vol.

Em reté la teva pressa

i les teves ganes de què.

Em capté la fressa imbècil

per tot el que no tindré.

II

El somni, que és amor,

i l'amor, llengua comuna,

em claven els ulls als ulls

i se'm mengen com una pruna.

I hi ha una nena que mira,

bressolada per la lluna.

Una nina, només una,

que no sap de cops ni d'ira.

III

Fas fred i plous,

i en la tempesta,

obro paraigües d'indiferència.

adéu

Ve la calma.

Cau la neu.

Amb sa dolça intermitència.

suau

Gonna take it slow babe, do it my way. Keep your eyes on me...
Your reaction
to my action
is what I want to see.


With your pistol shot me
occhi di sole, bruciano in mezzo al cuore.